Illes Medes

Illes Medes

La imatge de l’Estartit

L’arxipèlag de les illes Medes forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Es troba a poc més d’un quilòmetre de la platja de l’Estartit i està format per 7 illots.

Fa 20 anys, van ser protegides com a reserva marina.

Durant aquest temps, s’ha recuperat la riquesa del seu fons marí, el medi aquàtic i el terrestre.

Les illes Medes són una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània ccidental, molt apreciades pels submarinistes.

Diferents empreses ofereixen viatges en vaixells amb els fons de vidre al voltant de les illes i la costa del Montgrí.

Totes les activitats nàutiques i subaquàtiques són respectuoses amb les lleis que han permès preservar aquest espai natural.

El paradís del submarinisme

Les illes Medes tenen el reconeixement de millor reserva natural de la Mediterrània occidental. Les diferents profunditats permeten tot tipus d’immersions submarines, professionals i amateurs.

A les zones de poca fondària trobaràs algues i més de 100 espècies de colors vius.

Per sota dels 10-15 metres, les algues s’han adaptat a la foscor, i hi ha grans blocs de roques i coralls, estrelles, gorgònies, pops i llagostes.

Més enllà dels 20 metres, trobaràs coralls i boscos en miniatura de colors vius i més de 600 espècies animals que conviuen en la foscor.

Fa més de 10.000 anys, les illes Medes formaven part del massís del Montgrí. Per això, hi ha tantes coves i túnels de roca calcària al fons del mar.

Algunes d’aquestes coves i túnels són la cova de la Vaca, de la Sardina, del Dofí Nord i el túnel de la Pedrosa.

A prop de les illes trobem el Reggio Messina, un vaixell enfonsat expressament el 1991. És el vaixell més gran de la Costa Brava que els bussejadors poden visitar.

L’any 1971, el vaixell Avenire es va enfonsar al davant de la cala Montgó. També se’l coneix com el Marmoler, perquè guarda el carregament de marbre a la bodega. És l’única embarcació de la costa que es conserva sencera.

Espai Medes: un viatge al fons del mar

L’Espai Medes és el Centre d’Interpretació Marí del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

El Port de l’Estartit acull l’Espai Medes, un centre expositiu de referència per la divulgació i la valoració de les illes Medes, que promou el coneixement i el vincle emocional i identitari amb la cultura marinera de l’Estartit.

Flora i fauna

Les illes Medes són actualment una de les reserves de flora i fauna més importants de la Mediterrània occidental, així com un dels destins més apreciats en el món del submarinisme gràcies a la seva riquesa en el fons marí.

Una fauna ben diversa

Dins del Parc Natural es comptabilitzen 38 hàbitats naturals, 17 d’ells considerats d’interès europeu i 4 prioritaris per a la seva conservació. Hi ha registrades 189 espècies d’ocells, com ara el falcó pelegrí, el xoriguer, la gralla, l’esparver cendrós, l’àguila cuabarrada, el corb marí i el gavià argentat, i nombroses espècies de peixos, com el mero, el llobarro, l’orada, el déntol, el sard i la tonyina vermella. Les comunitats de coral·lígen, com les gorgònies vermelles, el corall vermell i els mosaics d’esponges, s’uneixen a les fanerògames marines de gran valor, com la posidònia oceànica, i diferents tipus d’algues.

Una fauna ben diversa
Una vegetació fortament condicionada

Una vegetació fortament condicionada

El clima mediterrani comporta llargs períodes de sequera, que coincideixen sovint amb l’estiu, quan fa més calor. A més el terreny té poca capacitat d’absorbir aigua i, quan plou, aquesta s’escola per les nombroses escletxes. Per aquest motiu, algunes plantes, com la figuera de moro i l’ungla de gat, tenen reserves d’aigua que els permeten sobreviure als llocs més secs. Els vents dominants de tramuntana i garbí arrosseguen gotes d’aigua de mar amb sal que van a parar a les illes on creix el salat blanc que elimina l’excés de sal a través de les seves fulles: la pastanaga marina o el fonoll marí també suporten bé la sal. D’altra banda, la composició florística ha estat modificada amb la introducció per part de l’home d’espècies exòtiques com l’ailant o les atzavares. A més, la gran quantitat d’adob aportada pels excrements dels gavians permet el creixement d’algunes espècies de marges com les malves, que es troben en gran quantitat a la zona.

Activitats relacionades