El segell de l'Estartit
Situat només a una milla endins davant la platja de l’Estartit, l’arxipèlag de les illes Medes forma part del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.
Aquest arxipèlag, compta amb set illots i té una extensió aproximada de 23 hectàrees.
Les illes Medes són actualment una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània occidental, així com un dels destins més apreciats en el món del submarinisme.
Vint anys de protecció han fet possible una recuperació espectacular de la riquesa del seu fons marí, tant del medi aquàtic com del medi terrestre.
Diferents empreses d’activitats us proposaran atractius viatges amb els seus vaixells amb fons de vidre al voltant de les illes així com per la costa del Montgrí, també d’impactant bellesa. Les propostes d’activitats nàutiques i subaquàtiques són variades i sempre respectuoses amb les normatives que han fet possible la preservació d’aquest espai natural.
Paradís del submarinisme
L’ecosistema de les Illes Medes ha merescut la classificació de millor reserva natural de la Mediterrània occidental.
Les diferents profunditats permeten tot tipus d’immersions. A les zones de poca fondària trobem una densa cobertura d’algues ben il·luminades i més d’un centenar d’espècies de colors vius; per sota dels 10-15 metres, algues ben adaptades a la manca de llum, grans blocs de roques i la companyia de coralls, estrelles, gorgònies, pops i llagostes.
Més enllà dels 20 m entrem en la foscor habitada per coralls i autèntics boscos en miniatura de colors vius on conviuen més de 600 espècies animals. Les diferents profunditats permeten tot tipus d’immersions per a professionals i també per als que per primera vegada s’inicien en el busseig. Per a cadascuna d’elles, l’espectacle de vida i color és garantit.
Nombroses coves i túnels indiquen que aquest arxipèlag, de roca calcària, va pertànyer al massís del Montgrí més de deu mil anys enrere. Avui les coves ofereixen sorprenents immersions als submarinistes experts, tant a les Medes com a la costa del Montgrí: cova de la Vaca, de la Sardina, Dofí Nord i el túnel de la Pedrosa, entre altres.
Prop de les illes trobem el Reggio Messina, un vaixell enfonsat expressament el 1991, la major embarcació de la Costa Brava visitable pels bussejadors. Davant la cala Montgó va enfonsar-se el 1971 el vaixell Avenire, conegut com el Marmoler, que guarda el carregament de marbre a les bodegues. És l’única embarcació de la costa que es conserva sencera.
Flora i fauna
Les illes Medes són actualment una de les reserves de flora i fauna més importants de la Mediterrània occidental, així com un dels destins més apreciats en el món del submarinisme gràcies a la seva riquesa en el fons marí.
Una fauna poc diversa?
El gavià de pota groga és, sens dubte, l’au més abundant de les illes, amb una colònia considerada de les més nombroses de la Mediterrània. La dominància d’aquesta espècie pot emmascarar les presència d’altres aus ben interessants. Destaquem la colònia d’ardèids (esplugabous, martinet blanc i martinet de nit) que representa la segona població més nombrosa de Catalunya. A més, a les roques de tocar de l’aigua, hi podem observar una petita població de corb marí emplomallat. També podrem trobar a les illes el falcó pelegrí, el falciot pàl·lid, el bellester i la merla blava, entre els ocells interessants. Cal dir, però, que els veritables pobladors de les illes són els insectes, amb una gran diversitat d’espècies, entre les quals destaquem les xinxes de la malva.
Les illes Medes formen una unitat geològica amb el massís del Montgrí.
Una vegetació fortament condicionada
El clima mediterrani comporta llargs períodes de sequera, que coincideixen sovint amb l’estiu, quan fa més calor. A més el terreny té poca capacitat d’absorbir aigua i, quan plou, aquesta s’escola per les nombroses escletxes. Per aquest motiu, algunes plantes, com la figuera de moro i l’ungla de gat, tenen reserves d’aigua que els permeten sobreviure als llocs més secs. Els vents dominants de tramuntana i garbí arrosseguen gotes d’aigua de mar amb sal que van a parar a les illes on creix el salat blanc que elimina l’excés de sal a través de les seves fulles: la pastanaga marina o el fonoll marí també suporten bé la sal. D’altra banda, la composició florística ha estat modificada amb la introducció per part de l’home d’espècies exòtiques com l’ailant o les atzavares. A més, la gran quantitat d’adob aportada pels excrements dels gavians permet el creixement d’algunes espècies de marges com les malves, que es troben en gran quantitat a la zona.
