La seva empremta n’és centenària i generosa. Muntanya, vall, horta, el riu Ter, aiguamolls, platja, dunes, cales, illes.
Amb el pas del temps, l’equilibri entre l’home i la terra es torna fràgil i cal crear les eines necessàries per restablir-lo. L’esforç d’aquest treball es consolida amb la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.