L’Ajuntament reconeix la seva contribució a la millora de la biodiversitat de l’àmbit marí del parc i a la imatge de la destinació turística
26.07.2019
El biòleg Boris Weitzmann, un dels impulsors del Projecte Sèpia, ha estat l’encarregat, aquest migdia, d’hissar la bandera Q de Qualitat Turística a la platja Gran de l’Estartit. Amb aquesta acció simbòlica, les regidories de Gestió Costanera i Platges, i de Destinació Turística Torroella-l’Estartit-Illes Medes han volgut reconèixer la contribució del projecte a la millora de la biodiversitat en l’àmbit marí del Parc Natural i a la imatge de la destinació. També es vol agrair i visibilitzar la seva contribució a l’aposta que des de fa anys ve fent el municipi per la sostenibilitat.
A banda de la seva finalitat biològica, en les darreres tres temporades el projecte ha instal·lat davant la costa del municipi unes sepieres visitables pels banyistes. Es tracta d’una estructura feta amb llentiscle i branques de pi, situada dins de la zona abalisada de bany, a uns 2-3 metres de fondària, que facilita la posta dels ous de sèpies i calamars. Les sepieres han esdevingut un atractiu més per als banyistes que, a la vegada, fa divulgació del Projecte Sèpia. En el marc del projecte, a més, l’any passat es van impulsar una jornades gastronòmiques de la sèpia conjuntament amb el municipi de l’Escala, un exemple de col·laboració en l’àmbit del Parc Natural.
Distintiu de qualitat
Aquesta serà la novena temporada que la platja Gran de l’Estartit disposarà de la bandera Q de Qualitat Turística, un guardó que certifica la qualitat de la sorra, l’aigua i els seus serveis. Aquest distintiu el concedeix la Secretaria d’Estat de Turisme i gestiona el Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE), després de superar uns estrictes controls i requeriments de qualitat.
L’alcalde, Jordi Colomí, ha assegurat que per a una destinació turística com Torroella de Montgrí i l’Estartit és imprescindible comptar amb els més elevats estàndards de qualitat en tots els aspectes de l’oferta i els serveis per tal de ser competitius. En aquest sentit, la platja esdevé un dels pilars fonamentals de l’oferta i la certificació Q de Qualitat Turística és el resultat de la bona feina que s’està fent tant des de l’administració local, com dels privats que també intervenen. Pel que fa al projecte Sèpia, creu que és un merescut reconeixement per es tracta d’un magnífica iniciativa que combina un projecte científic i un recurs de dinamització de la destinació.
A l’acte d’hissada hi han assistit el president de l’EMD, Francesc Ferrer; i la regidora de Destinació Turística, Dúnia Oliveras, a banda de tècnics i responsables de serveis vinculats a la platja.
Recta final del Projecte Sèpia
El projecte va néixer el 2016 a l’Escala, impulsat pel biòleg Boris Weitzmann i el pescador Isaac Moya, amb la col·laboració de la confraria de pescadors i l’Ajuntament de l’Escala. L’any següent s’hi van incorporar l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i els pescadors de l’Estartit. D’aquesta manera s’ampliava l’àmbit d’actuació tant a la badia de Roses com a la de Pals. Aquest any finalitzarà en l’actual format, però els promotors confien que el territori se’l faci seu i pugui continuar d’una altra forma.
L’objectiu del projecte ha estat el d’afavorir la reproducció dels cefalòpodes, després d’observar que els rius cada cop aporten menys branques, lloc habitual on aquests posen els ous, de manera que s’havia incrementat el nombre d’ous que sèpies i calamars posaven a les xarxes que els pescadors tenien calades. Aquests, un cop les xarxes eren recollides, es perdien.
La solució proposada ha estat la instal·lació de línies de branques subjectades al fons marí (sepieres) i implicar als pescadors, de manera que recollissin els ous de les xarxes i els posessin a disposició del projecte. Aquests es col·loquen en unes “incubadores” al costat de la línia de sepieres i es garanteix així que poden néixer els nous exemplars.
Amb aquests dos sistemes es calcula que s’ha garantit la supervivència d’un total de 511.683 sèpies i calamars entre les dues badies.
