9. La Pletera

La Pletera forma un ecosistema costaner típic mediterrani, entre els Griells i la gola del Ter. Fa uns anys va estar a punt de convertir-se en una urbanització. És un cas únic de renaturalització d’un espai urbanitzat.  Actualment hi trobem dunes litorals mòbils i un cordó dunar. Al seu darrere hi ha els espais salobres de maresmes i llacunes.

Les dunes, els aiguamolls i les llacunes salobres són escassos a la Mediterrània. L’ocupació urbana del litoral els ha anat fent desaparèixer del paisatge fins a esdevenir uns ecosistemes poc habituals.

La sorra i la sal són els elements principals de les dunes. Les espècies que hi viuen han après a adaptar-se a unes condicions ambientals difícils. El sòl és mòbil, poc compacte, no té nutrients i no reté l’aigua dolça de la pluja. Aquestes condicions no faciliten el creixement de les arrels de les plantes. Sobre les dunes ben formades hi creix el borró, una espècie molt ben adaptada a la sorra i que ajuda a fixar la duna.

Les maresmes i les llacunes estan situades immediatament darrere de les dunes. No són profundes, l’aigua s’evapora fàcilment, i són ambients molt salins. Les plantes que hi viuen s’hi han adaptat, i expulsen o acumulen la sal. Les salicòrnies o cirialeres  s’estenen per la maresma, com la cirialera comuna i la cirialera glauca.

A les dunes, maresmes i llacunes, hi trobem una planta: el tamariu.  També hi trobem dues espècies de fauna molt especials: el corriol camanegre, un ocell limícola que fa les postes a les zones de duna, i el fartet, un petit peix autòcton que viu a les llacunes salobres.

Audioguia